Esta lectura forma parte de la sección «Lecturas de domingo» de Espacio Rebeldía, y es posible gracias a la participación de nuestras colaboradoras y traductoras. Está disponible en castellano, inglés, euskera, galego y català.
Una reflexión de Bea Carmona
Encuentra a Bea en Instagram:

“La teoría del internet vivo”, concepto popularizado por los creadores de contenido Ali Galop y Struthless, surge en oposición al también conocido término “La teoría del internet muerto”. Para entender el primero, hay que explicar el segundo. El universo digital es, hoy en día, la fuente principal de información y comunicación de la mayoría de usuarios, pero se está viendo amenazado por contenidos artificialmente generados. No solo se refiere a textos e imágenes creadas a través de plataformas como ChatGPT, sino también a la existencia de bots en redes sociales como X. Al simular el comportamiento humano y con intención de expandir desinformación, el internet se está convirtiendo en un lugar inhóspito, y sí, muerto.
Struthless, en su vídeo “Hope is Punk”, habla de la necesidad de responder a este fenómeno con “La teoría del internet vivo”, evitando el derrotismo y navegando por las redes como personas activas. Trabaja con la dicotomía de crear versus consumir, planteando un futuro donde el internet humano prevalezca frente al “AI Slop” (expresión que puede traducirse como bazofia o basura de la IA). En esta idea, entran los fanfictions.
Los fanfictions, informalmente conocidos como “fanfics”, se entienden como una obra escrita por fans sobre un contenido ya producido, ya sea este un libro, una serie o una película. Este se transforma, dándole una perspectiva distinta, e incluso reescribiendo aspectos de la versión oficial. También existen los fanfictions sobre personas reales: se utiliza a personajes públicos como inspiración directa para crear historias alternativas, normalmente románticas.
Leer y escribir fanfictions forma parte de “La teoría del internet vivo”. Son piezas de texto hechas por y para las personas, se mueven dentro de las comunidades de fans, y sirven como una forma para expresarse e interactuar entre personas de gustos similares.
Para este artículo, se realizó una encuesta a jóvenes de entre dieciocho y treinta años sobre los hábitos de lectura y escritura en torno a los fanfictions. En los resultados obtenidos, un 62% afirma leer fanfics actualmente, y el 38% restante haber leído en un pasado. De los encuestados, un 85,7% se identifica como mujer, un 9,5% como hombre, y un 4,8% como persona no binarie. Al preguntarles si formaban parte del colectivo LGTBQ+, un 81% respondía que sí.
Estos datos nos demuestran cómo las comunidades de fanfictions se han conformado como espacios digitales seguros y creativos para colectivos mayormente oprimidos y marginalizados. Son más atractivos para las mujeres y para las personas queer. Los fanfics ofrecen una sensación de validación dentro de otras subculturas de fans más orientadas a un público heterosexual y masculino; en la encuesta, una persona apuntaba a la capacidad de estos textos ficticios para acabar con el queerbaiting. Los fanfictions dan la oportunidad a estos colectivos de “modificar géneros e historias en las cuales sus perspectivas han sido excluidas casi por completo” (Bacon-Smith 1986, como se citó en Berkowitz, D. E. 2012).
La creación de estos textos ficticios también subvierte esta idea de la cultura de la productividad y de que todo trabajo tiene que ser comercializado. Destinar tanto tiempo y dedicación a una actividad cuyo propósito no es generar un intercambio monetario por el resultado se sale de la lógica capitalista. Esto es disruptivo en un ambiente digital donde las grandes tecnológicas, con la complicidad de los anunciantes y sus demandas, determinan aquello que es relevante consumir y que no (Capelle, 2023). Es por eso por lo que tantos influencers en plataformas como TikTok acaban incluyendo publicidad intrusiva en sus vídeos.
Todo esto lleva a replantearse cómo se puede imaginar un futuro donde prevalezca “La teoría del internet vivo”, frente a los bots y la “AI Slop”. En las comunidades de fanfictions, la gente contribuye, edita y desafía los textos que son publicados. Muchas autoras se ven influenciadas por las expectativas y las sugerencias de las lectoras, haciendo de sus obras un aporte colectivo. Ninguna de ellas cobra, pero conforman un gremio potente de intercambio cultural y social, fuera de los límites del mercado.
“La teoría del internet vivo” es muy reciente, pero la esencia de esta idea se ha visto expuesta en otros medios. Alice Capelle, youtuber y escritora, introdujo la desprivatización de internet en su libro Colapso Feminista:
“La desprivatización es un paso necesario para devolver internet a las personas, pues fueron ellas quienes lo crearon — desde los cables bajo el agua hasta la pantalla de tu ordenador […] La desprivatización también significa que podemos repensar cómo recomendamos contenido online […] Desprivatizar internet asegurará que la producción de contenido de clickbait generado por individuos en busca de ganancias o por bots, naturalmente decaiga” (2023, p. 177).
Mantener un internet humano implica la creación de espacios digitales y de formas de interacción comunitarias e inclusivas, así como el impulso de aquellas existentes. El universo creado a través de las lectoras y escritoras de fanfiction nos demuestra que hay una búsqueda, por parte de los usuarios, de lugares donde la inteligencia artificial no sea capaz de llegar. Unas redes donde los discursos de odio y de cinismo, recompensados por los algoritmos de X y de Meta, no reinen a sus anchas. “La teoría del internet vivo” es, en resumen, la resistencia a aceptar una era digital plana, carente de color y con falta de humanidad.
Algunos comentarios recibidos en la encuesta sobre la importancia de los fanfictions:
“Lo que más me gusta de los fanfictions es la creatividad que se desarrolla a partir de otra obra y el espacio que se crea entre fans para disfrutar de algo hecho por y para ellos”
“Creo que era una buena forma de darme (como adolescente y joven) un espacio donde imaginar, soñar y desarrollar mi propia creatividad”
“Saber que hay gente a lo ancho del mundo que disfruta creando historias es muy reconfortante”

Fan fiction and the ‘Alive Internet Theory’
A reflection from Bea Carmona

Translation by @inkinthisorder and @batordenador
The ‘Alive Internet Theory,’ a concept popularised by content creators Ali Galop and Struthless, emerged in opposition to the well-known term ‘Dead Internet Theory.’ To understand the former, we must explain the latter. Today, the digital universe is the main source of information and communication for most users, but it is being threatened by artificially generated content. This refers not only to texts and images created through platforms such as ChatGPT, but also to the existence of bots on social networks such as X. By simulating human behaviour and with the intention of spreading misinformation, the internet is becoming an inhospitable, and indeed dead, place.
Struthless, in his video ‘Hope is Punk’, talks about the need to respond to this phenomenon with the ‘Alive Internet Theory, avoiding defeatism and navigating the networks as active people. He works with the dichotomy of creating versus consuming, proposing a future where the human internet prevails over ‘AI Slop’. Fan fiction fits into this idea.
Fan fiction, informally known as ‘fanfic,’ is understood to be a work written by fans about already existing content, whether it is a book, series, or film. This content is transformed, giving it a different perspective and even rewriting aspects of the official version. There is also fan fiction about real people: public figures are used as direct inspiration to create alternative stories, usually romantic ones.
Reading and writing fan fiction is part of the ‘Alive Internet Theory.’ These are pieces of text made by and for people, circulating within fan communities and serving as a way for people with similar tastes to express themselves and interact with each other.
For this article, a survey was conducted among young people between the ages of 18 and 30 about their reading and writing habits regarding fan fiction. In the results obtained, 62% said they currently read fan fiction, and the remaining 38% said they had read it in the past. Of those surveyed, 85.7% identified as female, 9.5% as male, and 4.8% as non-binary. When asked if they were part of the LGBTQ+ community, 81% said yes.
These data show us how fan fiction communities have become safe and creative digital spaces for largely oppressed and marginalised groups. They are more attractive to women and queer people. Fan fictions offer a sense of validation within other fan subcultures that are more oriented towards a heterosexual and male audience; in the survey, one person pointed to the ability of these fictional texts to put an end to queerbaiting. Fan fiction gives these groups the opportunity to ‘express themselves, by modifying genres and stories that have “all but excluded” their perspectives’ (Bacon-Smith 1986, as cited in Berkowitz, D. E. 2012).
The creation of these fictional texts also subverts the idea of a culture of productivity and that all work must be commercialised. Devoting so much time and dedication to an activity whose purpose is not to generate a monetary exchange for the result goes against capitalist logic. This is disruptive in a digital environment where big tech companies, with the complicity of advertisers and their demands, determine what is relevant to consume and what is not (Capelle, 2023). That is why so many influencers on platforms such as TikTok end up including intrusive advertising in their videos.
All of this leads us to rethink how we can imagine a future where the ‘Alive Internet Theory’ prevails, as opposed to bots and ‘AI Slop.’ In fan fiction communities, people contribute, edit, and challenge the texts that are published. Many authors are influenced by the expectations and suggestions of their readers, making their works a collective contribution. None of them charge for their work, but they form a powerful guild of cultural and social exchange, outside the limits of the market.
The ‘Alive Internet Theory’ is very recent, but the essence of this idea has been exposed in other media. Alice Capelle, YouTuber and writer, introduced the de-privatisation of the internet in her book Collapse Feminism: The Online Battle for Feminism’s Future:
«Deprivatisation is a necessary step to give the internet back to the people, for it is the people who made it from underwater cables to the screen of your computer. De-privatisation also means that we can rethink how we recommend content online. […] De-privatising the internet will ensure that the production of clickbait content generated by profit-seeking individuals or bots naturally decreases.» (2023, p. 127-128).
Maintaining a human internet involves creating digital spaces and forms of community interaction that are inclusive, as well as promoting those that already exist. The universe created by fan fiction readers and writers shows us that users are searching for places where artificial intelligence cannot reach. Networks where hate speech and cynicism, rewarded by X and Meta algorithms, do not reign supreme. The ‘Alive Internet Theory’ is, in short, the resistance to accepting a flat, colourless and inhuman digital age.
Some comments received in the survey on the importance of fan fiction:
‘What I like most about fan fiction is the creativity that develops from another work and the space that is created among fans to enjoy something made by and for them.’
‘I think it was a good way to give me (as a teenager and young person) a space to imagine, dream and develop my own creativity.’
‘Knowing that there are people all over the world who enjoy creating stories is very comforting.’
Fanfictionsak eta Internet biziaren Teoria
Bea Carmonaen hausnarketa bat

Traducido por Udara Pascual. IG: @udarapascual
“Internet biziaren teoria”, Struthless eta Ali Galop eduki sortzaileek zabaldutako kontzeptua, ezaguna ere den “Internet hilda teoria” terminoari aurka egiteko sortzen da. Lehenengoa ulertzeko, bigarrena azaldu behar da. Gaur egun, unibertso digitala erabiltzaile gehienen informazio eta komunikazio iturri nagusia da, baina, artifizialki sortutako edukiengandik mehatxatuta izaten ari da. Ez dira soilik ChatGPT bezalako plataformen bidez sortutako irudiak eta idazkiak, baizik eta X bezalako sare sozialetan existitzen diren botsak ere. Gizakiaren jokabidea simulatzerakoan eta desinformazio zabaltzea helburuz, Interneta toki babesgabe batean bilakatzen ari da, eta bai, hilda.
Struthlessek, bere “Hope is Punk” bideoan, “Internet biziaren teoriaren” bidez gertakari honi erantzutearen beharrari buruz hitz egiten du, ezkortasuna saihestuz eta pertsona aktibo bezala sare sozialetan ibiliz. Sortzearen versus kontsumitzearen dikotomiarekin lan egiten du, internet gizatiarra “AI Slopa” gailentzen duen etorkizun bat planteatuz (espresio hau, IAren zaborra bezala itzuli daiteke). Ideia honetan, fanfictionsak sartzen dira.
Fenfictionsak, informalki “fanfics” bezala ezagututa, jada existitzen den eduki baten inguruz zaleek idazten dituzten obrak bezala ezagutzen dira, liburu bat, serie bat edo pelikula baten ingurukoa izan daiteke. Honako hau transformatu egiten da, ikuspuntu desberdin batekin, baita bertsio ofizialaren alderdi batzuen berridazpenarekin ere. Errealitatean existitzen diren pertsonen inguruko fanfictionsak ere badira, istorio alternatiboak sortzeko pertsonai publikoak inspirazio bezala erabiltzen dira, normalean, istorio erromantikoak.
Funfictionsak irakurtzea eta idaztea “Internet biziaren teoriaren” zati bat bada. Pertsonek sortutako eta pertsonentzat diren idatziak dira, jarraitzaileen elkartasunean mugitzen dira, eta adierazpena garatzeko zein nahi berdineko pertsonak harremanetan jartzeko baliabideak dira.
Artikulu honetarako, hemezortzi eta hogeita hamar urteen arteko gazteei, irakurtzearen ohituraren inguruko eta fanfictionsen idazketaren inguruko inkesta bat egin zitzaien. Lortutako emaitzetan, %62k gaur egun fanficsak irakurtzen duela baieztatzen du, eta beste %38ak, iragan batean irakurtzen zuela adierazten du. Inkestatutako %85.7k emakume bezala identifikatu egiten da, %9.5 gizon bezala, eta %4.8 pertsona ez bitar bezala. LGTBQ+ kolektiboaren parte diren galdetzerakoan, %81ek baietz erantzun zuen.
Datu hauek, fanfictionsen komunitateek nola bereziki zapalduta eta baztertuak diren kolektiboentzat inguru digital seguru eta sortzeko egokia bilakatu diren erakusten dute. Emakumeentzat eta pertsona queerrentzat erakargarriagoak dira. Fanficsak, publiko heterosexual eta maskulinoago batentzat zuzendutako jarraitzaileen obra azpikulturaletan baliokotzat sentitzeko aukera ematen dute; galdetegian, pertsona batek, fikziozko testu hauen queerbaitingarekin amaitzeko gaitasuna azpimarratzen zuen. Fanfictionsak, kolektibo hauei “haien ikuspuntuak ia guztiz baztertuak izan diren istorioak eta generoak aldatzeko” aukera ematen die (Bacon-Smith 1986, aipamena Berkowitz-en, D.E. 2012).
Fikziozko testu hauen sorkuntza, produktibitatearen kulturaren ideia eta edozein lan merkaturatua izan beharraren ideia irauli egiten du. Helburua emaitza batengatik truke monetario bat lortzea ez duen lan horri horrenbeste denbora eskaintzea logika kapitalistatik ateratzen da. Honako hau, teknologika handiek (iragarleen eta hauen eskaeren konplizitatearekin) kontsumitu behar dena eta kontsumitu behar ez dena zehazten duten ingurumen digitalean disruptiboa da (Capelle, 2023). Horren ondorioz, influencers askok TikTok bezalako plataformetan haien bideotan publizitate intrusiboa jartzen dute.
Honek, “Internet biziaren teoriak” botsak eta “AI Slopa” gailentzen dituen etorkizuna nola imajinatu daitekeen hausnartzera eramaten du. Fanfictionsen komunitateetan, jendeak editatzen du, edukia ematen du eta publikatutako testuak desafiatu egiten ditu. Egile askok, irakurleen iradokizunetatik eta espektatibetatik influentzia jasotzen dute, eta horrela, haien lanak ekarpen kolektibo batean bilakatzen dira. Ez dute lanengatik dirurik jasotzen, baina merkatuaren limiteetatik kanpo, truke kultural eta sozialean oinarritzen den gremio indartsu bat osatzen dute.
“Internet biziaren teoria” nahiko berria da, baina ideia honen esentzia beste bideetan izan da ikusgai. Alice Capelle, youtuberra eta idazlea, bere Colapso Feminista liburuan Internetaren despribatizazioa aurkeztu zuen:
“Despribatizazioa, Interneta pertsonei itzultzeko beharrezko urrats bat da, izan ere, haiek izan ziren honen sortzaileak – ur azpiko kableetatik zure ordenagailuaren pantaila arte […] Despribatizazioa, onlineko edukia nola gomendatu dezakegun birpentsatu dezakegula ere esan nahi du […] Internet despribatizatzea, etekina bilatzen duten banakoek sortutako clickbaiteko edukiaren produkzioa edo botsek sortutakoa naturalki gainbeheratuko dela ziurtatuko du” (2023, p. 177), (aipamena jatorrizko testutik itzulita da)
Internet gizatiar bat mantentzea, eremu digitalen sorkuntza eta interakzio bide komunitario zein inklusiboen sorkuntza esan nahi du, baita jada existitzen diren horien bultzada ere. Fanfictionen idazle eta irakurleen bidez eratutako unibertsoa, adimen artifiziala iristen ez den toki horien bilaketa bat dagoela (erabiltzaileen eskutik) erakusten du. Sare batzuk non zinismo eta gorrotozko diskurtsoek, X eta Metaren algoritmoek saritutakoak, ez duten nahi eta nahietan ibiltzen. Azken finean, “Internet biziaren teoria”, garai digital laua, kolore gabekoa eta gizatasun urrikoa onartzearen erresistentzia da.
Fanfictionen garrantziaren inguruko inkestan jasotako iruzkin batzuk (aipamenak jatorrizko iruzkinetatik itzulita):
“Fanfictionsetatik gehien gustuko dudana, beste obra batetik garatzen den sormena, eta jarraitzaileengatik eta jarraitzaileentzat sortutako horretaz gozatzeko zaleen artean sortzen den ingurumena da.“
“Nire sormena garatzeko, amesteko eta imajinatzeko espazio bat nire buruari emateko bide on bat zela uste dut (gazte eta nerabe izanda).”
“Istorioak sortzen disfrutatzen duten pertsonak munduan zehar existitzen direla oso suspergarria da”
As Fanfictions e a Teoría da internet viva
Unha reflexión de Bea Carmona

Traducido por Flavia. IG: @ffflva. Bluesky: @ozonosfera.bsky.social
“A teoría da internet viva”, concepto popularizado polos creadores de contido Ali Galop e Struthless, xorde en oposición ao tamén coñecido termo “A teoría da internet morta”. Para entendermos o primeiro, hai que explicar o segundo. O universo dixital é, hoxe en día, a fonte principal de información e comunicación da maioría de usuarios, mais está sendo ameazado por contidos xerados artificialmente. Non se refire unicamente a textos e imaxes creadas por medio de plataformas como ChatGPT, senón tamén á existencia de bots en redes sociais como X. Ao simularen o comportamento humano e con intención de espallar desinformación, a internet estase a tornar nun lugar inhóspito, e abofé, morto.
Struthless, no seu vídeo “Hope is Punk”, fala da necesidade de responder a este fenómeno coa “Teoría da internet viva”, evitando o derrotismo e navegando polas redes como persoas activas. Traballa coa dicotomía de crear versus consumir, formulando un futuro en que a internet humana prevaleza fronte ao “AI Slop” (expresión que pode traducirse como bazofia ou lixo da IA). Nesta liña, entran as fanfictions.
As fanfictions, informalmente coñecidas como “fánfics”, enténdense como unha obra escrita por fans sobre un contido xa producido, ben un libro, unha serie ou unha película. Este transfórmase, dándolle unha perspectiva distinta, e inclusive reescribindo aspectos da versión oficial. Tamén existen as fanfictions sobre persoas reais; empréganse personaxes públicas como inspiración directa para crear historias alternativas, xeralmente románticas.
Ler e escribir fanfictions forma parte da “Teoría da internet viva”. Son pezas de texto feitas por e para as persoas, móvense dentro das comunidades de fans, e serven como unha forma de expresarse e interactuar entre persoas de gustos semellantes.
Para este artigo, realizouse unha enquisa a persoas novas de entre dezaoito e trinta anos, sobre os hábitos de lectura e escritura con relación ás fanfictions. Nos resultados obtidos, un 62% afirma ler fánfics actualmente, e o 38% restante ter lido no pasado. Das persoas que participaron, un 85,7% identifícase como muller, un 9,5% como home, e un 4,8% como persoa non binarie. Ao lles preguntar se formaban parte do colectivo LGBTQ+, un 81% respondeu que si.
Estes datos demóstrannos como as comunidades de fanfictions están conformadas como espazos dixitais seguros e creativos para colectivos en boa medida oprimidos e marxinalizados. Son máis atractivos para as mulleres e para as persoas cuir. As fánfics ofrecen unha sensación de validación dentro doutras subculturas de fans máis orientadas cara a un público heterosexual e masculino; na enquisa, unha persoa apuntaba á capacidade destes textos ficticios para acabar co queerbaiting. As fanfictions dan a oportunidade a estes colectivos de “modificar xéneros e historias nas que as súas perspectivas foron excluídas case por completo” (Bacon-Smith 1986, como se citou en Berkowitz, D. E. 2012).
A creación destes textos ficticios tamén subverte esta idea da cultura da produtividade e de que un traballo ten de ser comercializado. Destinar tanto tempo e dedicación a unha actividade cuxo propósito non é xerar un intercambio monetario a cambio do resultado, escapa da lóxica capitalista. Isto é disruptivo nun ambiente dixital en que as grandes tecnolóxicas, coa complicidade dos anunciantes e das súas demandas, determinan o que é relevante consumir e o que non (Capelle, 2023). Esa é a razón pola que tantos influencers en plataformas como TikTok acaban incluíndo publicidade intrusiva nos seus vídeos.
Todo isto leva a debater como se pode imaxinar un futuro no que prevaleza “A teoría da internet viva”, fronte aos bots e á “AI Slop”. Nas comunidades de fanfictions, a xente contribúe, edita e desafía os textos que son publicados. Moitas autoras vense influenciadas polas expectativas e as suxestións das lectoras, facendo das súas obras un aporte colectivo. Ningunha delas cobra, mais conforman un gremio potente de intercambio cultural e social, para alén dos límites do mercado.
“A teoría da internet viva” é moi nova, porén a esencia desta idea viuse exposta noutros medios. Alice Capelle, youtubeira e escritora, introduciu a desprivatización da internet no seu libro “Colapso Feminista”:
“A desprivatización é un paso necesario para devolver internet ás persoas, pois foron as persoas quen crearon — desde os cables baixo a auga até a pantalla da túa computadora […] A desprivatización significa ademais que podemos repensar a maneira de recomendarmos contido online […] Desprivatizarmos internet asegurará que a produción de contido de clickbait xerado por individuos que buscan o seu proveito ou por bots, naturalmente decaia” (2023, p. 177).
Manter unha internet humana implica a creación de espazos dixitais e de formas de interacción comunitarias e inclusivas, así como o pulo daquelas xa existentes. O universo creado a través das lectoras e escritoras de fanfiction demóstranos que hai unha procura, por parte dos usuarios, de lugares onde a intelixencia artificial non dea chegado. Unhas redes nas que os discursos de odio e de cinismo, recompensados polos algoritmos de X e de Meta, non reinen ao seu pracer. “A teoría da internet viva” é, en resumo, a resistencia a aceptar unha era dixital plana, carente de cor e con falta de humanidade.
Algúns comentarios recibidos na enquisa sobre a importancia das fanfictions:
“O que máis me presta das fanfictions é a creatividade que se desenvolve a partir doutra obra e o espazo que se crea entre fans para desfrutar de algo feito por e para eles”
“Coido que era unha boa forma de darme (como adolescente e xove) un espazo onde imaxinar, soñar e desenvolver a miña propia creatividade”
“Saber que hai xente todo ao ancho do mundo que desfruta creando historias é moi reconfortante”
Els Fanfictions i la Teoria de l’internet viu
Una reflexió de Bea Carmona

Traducido por Ekhine Espinosa. IG: @ekhiineespiinosa
“La teoria de l’Internet viu”, concepte popularitzat pels creadors de contingut Ali Galop i Struthless, sorgeix com a oposició al també conegut terme “La teoria de l’Internet mort”. Per entendre el primer, s’ha d’explicar el segon. L’univers digital és, avui dia, la font principal d’informació i comunicació de la majoria d’usuaris, però s’està veient amenaçat per continguts artificialment generats. No només es refereix a textos i imatges creades a través de plataformes com ChatGPT, sinó també a l’existència dels bots a les xarxes socials com X. En simular el comportament humà i amb intenció d’expandir desinformació, l’Internet s’està convertint en un lloc inhòspit, i sí, mort.
Struthless, en el seu vídeo “Hope is Punk”, parla de la necessitat de respondre a aquest fenomen amb “La teoria de l’Internet viu”, evitant el derrotisme i navegant per les xarxes com a persones actives. Treballa amb la dicotomia de crear versus consumir, plantejant un futur on l’Internet humà prevalgui davant de l’“AI Slop” (expressió que pot traduir-se com a porqueria o brossa de la IA). En aquesta idea, entren els fanfictions.
Els fanfictions, informalment coneguts com a “fanfics”, s’entenen com a una obra escrita per fans sobre un contingut ja produït, sigui un llibre, una sèrie o una pel·lícula. Aquest es transforma, donant-li una perspectiva diferent i, fins i tot, reescrivint aspectes de la versió oficial. També existeixen els fanfictions sobre persones reals: s’utilitza a personatges públics com a inspiració directa per a crear històries alternatives, normalment romàntiques.
Llegir i escriure fanfictions forma part de “La teoria de l’Internet viu”. Són peces de text fetes per i per a les persones, es mouen dins les comunitats de fans, i serveixen com a forma d’expressar-se i interactuar entre persones amb gustos similars.
Per a aquest article, es va realitzar una enquesta a joves d’entre divuit i trenta anys sobre els hàbits de lectura i escriptura al voltant dels fanfictions. Als resultats obtinguts, un 62% afirma llegir fanfics actualment, i el 38% restant haver-ne llegit en un passat. Dels enquestats, un 85,7% s’identifica com a dona, un 9,5% com a home, i un 4,8% com a persona no binarie. En preguntar-los si formaven part del col·lectiu LGTBQ+, un 81% responia que sí.
Aquestes dades ens demostren com les comunitats de fanfictions s’han conformat com a espais digitals segurs i creatius per a col·lectius majorment oprimits i marginalitzats. Són més atractius per a les dones i per a les persones queer. Els fanfics ofereixen una sensació de validació dins altres subcultures de fans més orientades a un públic heterosexual i masculí; a l’enquesta, una persona apuntava a la capacitat d’aquests textos ficticis per acabar amb el queerbaiting. Els fanfictions donen l’oportunitat a aquests col·lectius de “modificar gèneres i històries on les seves perspectives han estat excloses gairebé per complet” (Bacon-Smith 1986, com es va citar en Berkowitz, D. E. 2012).
La creació d’aquests textos ficticis també subverteix aquesta idea de la cultura de la productivitat i que tota feina ha de ser comercialitzada. Destinar tant temps i dedicació a una activitat, que el seu propòsit no és generar un intercanvi monetari pel resultat, se surt de la lògica capitalista. Això és disruptiu en un ambient digital on les grans tecnològiques, amb la complicitat dels anunciants i les seves demandes, determinen allò que és rellevant consumir i que no (Capelle, 2023). És per això que tants influencers a plataformes com TikTok acaben influent publicitat intrusiva als seus vídeos.
Tot això porta a replantejar-se com es pot imaginar un futur on prevalgui “La teoría de l’Internet viu”, davant els bots i l’“AI Slop”. A les comunitats de fanfictions, la gent contribueix, edita i desafia els textos que són publicats. Moltes autores es veuen influenciades per les expectatives i els suggeriments de les lectores, fent de les seves obres una aportació col·lectiva. Cap d’elles cobra, però conformen un gremi potent d’intercanvi cultural i social, fora dels límits del mercat.
“La teoria de l’Internet viu” és molt recent, però l’essència d’aquesta idea s’ha vist esposada a altres mitjans. Alice Capelle, youtuber i escriptora, va introduir desprivatització d’Internet al seu llibre Colapso Feminista:
“La desprivatització és un pas necessari per tornar l’Internet a les persones, ja que van ser elles qui el van crear – des dels cables sota l’aigua fins a la pantalla del teu ordinador […] La desprivatització també significa que podem repensar com recomanem contingut online […] Desprivatitzar Internet assegurarà que la producció de contingut de clickbait generat per individus a la cerca de guanys o per bots, naturalment, decaigui” (2023, p. 177).
Mantenir un Internet humà implica la creació d’espais digitals i de formes d’interacció comunitàries i inclusives, així com l’impuls d’aquelles existents. L’univers creat a través de les lectores i escriptores de fanfiction ens demostra que hi ha una recerca, per part dels usuaris, de llocs on la intel·ligència artificial no sigui capaç d’arribar. Unes xarxes on els discursos d’odi i de cinisme, recompensats pels algoritmes d’X i de Meta, no regnin a gust. “La teoria de l’Internet viu” és, en resum, la resistència a acceptar una era digital planera, mancada de color i amb falta d’humanitat.
Alguns comentaris rebuts a l’enquesta sobre la importància dels fanfictions:
“El que més m’agrada dels fanfictions és la creativitat que es desenvolupa a partir d’una altra obra, i l’espai que es crea per gaudir d’una cosa feta per i per a ells”.
“Crec que era una bona forma de donar-me (com a adolescent i jove) un espai on imaginar, sominar i desenvolupar la meva pròpia creativitat”.
“Saber que hi ha gent arreu del món que gaudeix creant històries és molt reconfortant”.

Deja un comentario